Amb tu jo m'imagin ses postes de sol, On se me queda cara de betzol. Amb tu jo m'imagin cada matinada, I no m'importa si han tapat sa foradada. Amb tu me vull eixugar demà ses gotetes de la mar. Per tu jo correré els matins ses cortines, i te Contemplaré si es sol t'il·lumina. I, si plou i fa sol, jo amb sa mà te pentinaré. I no es cap doi, Sa soletat t'ha fet pintar de blau homos amb falsos palaus. Atura de somiar! i torna a sa realitat: Somiar a un matalàs deshabitat. Plegats anirem a remar a s'albufera, Veurem que allò no serà ja lo que era. I si es vespre enrocam junts per alcanada, Ja no m'importa si han tapat sa foradada. Amb tu me vull espolsar demà sa salina de la mar. Seràs es meu caragolet a sa muntanya, A ses adversitats tots dos treurem sa banya. Siguès es meu bover, nina, que jo també vendré. I no es cap doi, Sa soletat t'ha fet pintar de blau homos amb falsos palaus. Atura de somiar! i torna a sa realitat: Somiar a un matalàs deshabitat. I no es cap doi, Sa soletat t'ha fet pintar de blau homos amb falsos palaus. Atura de somiar! i torna a sa realitat: Somiar a un matalàs deshabitat.