Hi caben mil històries en un trosset de paper Però cap d’elles com la que us explicaré Va d’un home que potser coneixes bé I sap tot de tothom Si estàs cansat, si vas amb pressa o bé fas tard Amb ulls de bronze cada dia et veu passar I fins i tot sovint té algú que se li enfila al cap Però ell és pacient I li agrada la gent que sovint seu amb ell Cada dia un moment Amb la vida escrita i el silenci del més vell Sempre té una estona per què puguis parlar amb ell Si mai necessites un consell o bé et sents sol Pots anar a aquell banc d’on mai es mou I vet un gos i vet un gat però això no s’ha acabat Es veu que l’avi era tot un enamorat De les paraules, les històries, la ciutat Per això ho sap tot de tothom Si estàs cansat, si vas amb pressa o bé fas tard Era el primer en imprimir la novetat O tot allò potser penat que li rondava pel cap Però era pacient Li agradava la gent que llegia algo amb ell Cada dia un moment Amb la vida escrita i el silenci del més vell Sempre té una estona per què puguis parlar amb ell Si mai necessites un consell o bé et sents sol Pots anar a aquell banc d’on mai es mou