Veig com una llum que es filtra dins la meva pell Miro amunt i em dic que tot encara està per fer Noto una escalfor que em guia enmig de la tempesta Sento aquella boira que em recorda d’allà on vinc I en els meus ulls neix una força infinita Que em bombeja el pit la calma de tot l’oceà Agafo aire, arriba l’hora de no mirar enrere I deixar-se endur pel que vindrà Sento com el vent em diu que no em deixarà caure Se m’endú ben amunt sobrevolant els oceans Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se Veig com tot avança Els núvols com creuen el cel Miro amunt i em dic que aviat tot tornarà a anar bé Noto l’esclafor i veig com acaba la tempesta Torna aquella calma que em recorda qui ve amb mi I en els meus ulls neix una força infinita Que em bombeja el pit la calma de tot l’oceà Agafo aire, arriba l’hora de no mirar enrere I deixar-se endur pel que vindrà Sento com el vent em diu que no em deixarà caure Se m’endú ben amunt sobrevolant els oceans Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se Tarara Sento com el vent em diu que no em deixarà caure Se m’endú ben amunt sobrevolant els oceans Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se