Fugint de l'univers luxós, d'aquesta vida regalada, anem a un paradís generós on l'alegria s'encomana. Deixem un país tan gelós, la terra covarda i reixada que sigui quin sigui el govern segueix cega i insolidària. A l'altra banda de l'Estret desperta una nova mirada, ulls foscos que ens miren inquiets brillant com el sol d'esperança. Maletes plenes de records, barreja de decepció i ràbia per tots aquests anys que hem perdut engreixant qui sap quina pàtria. Vau fer empresonar tots els noms, d'aquells que us duien la contrària; però encara quedem dissidents lluitant per una noble causa. A l'altra banda de l'Estret desperta una nova mirada, ulls foscos que ens miren inquiets brillant com el sol d'esperança. Serem un gra de sorra més ficant-se a la vostra sabata. Serem com aquell cuc que creix a dins de la poma passada. I quan creieu que ja no hi som, que hem mort, o que érem un miratge, serem la pols que amb el temps encalli el vostre engranatge. A l'altra banda de l'Estret... Lletra: Joan Ciurana