Tu sorties del bar, amb la teva amiga Fent campana de classe Jo t´esperava a la diagonal Davant la facultat de dret Quant n´érem de joves Només vint primaveres Amb més de dues-centes llunes plenes I la sang bullent de rebellia Les nostres veus sortien als carrers Per cridar "no, no, no a les guerres! Globalitzats o condemnats Només esclaus de les veritats Vint-I-set anys no són res Si es porten bé, com tu, com saps Vint-I-set anys, què són a la fi? Si el temps tortura, a qui abandonaràs? Què se n´ha fet de les nostres vides? De tanta lluita I tants somriures? Un brindis per les nostres vides! I quan vam descobrir que el món girava al revés Tot va agafar importància Aquells viatges fins a bilbao Després de tanta I tanta marihuana (Ja ho veus, aquí estic Davant la vida, una amiga Amb el temps canvia les coses Buscant records dins la memòria) Tu vols república, jo vull, millor Que s´alci el poble amb la revolució Vint-I-set anys, què són a la fi? Si el temps tortura, a qui abandonaràs? Què se n´ha fet de les nostres vides? De tanta lluita I tants somriures? Un brindis per les nostres vides!