Cada cop que em mires m’ensarrones I colapses els camins que m’alliberen Fins que em perdo en l’Univers Caic en un forat descomunal Em fas tant mal deixant-me KO amb la foscor Parlant d’amor i de Freud Cada cop que em parles m’ensarrones Em tortures i em fereixes amb promeses i mentides Fins que em perdo en l’Univers No em miris més No em parlis més No em toquis més No em besis més Cada cop que ho fas em dinamites Amb pólvora, i provoques una llau Que fa de mi un home de cristall Serà que no m’estimes tant Deixem-nos ja d’enganys És l’hora de mirar endavant Deixar-nos d’òsties i oblidar (tanca la porta i oblidar)