Ja no em queden més diaris per cremar el fred d’una nit La ciutat està en silenci i no em deixa dormir He escampat els meus fantasmes, vaguejant carrers estrets Amb records invertebrats, amb amors estacionats en indrets del meu passat I m’he estirat al terra brut d’aquella vella sucursal Rere el vidre em miro el circ, tota una atracció! I he trobat cent mil excuses per no caure en l’absurd De trobar-me lluny de tu, amb records invertebrats, en indrets del meu passat Ja no em queden ni els diaris per cremar el fred d’una nit El teu buit es deixa caure al costat del meu llit Miro el sostre hi ha una escletxa, indiscreta en el convit Dels records invertebrats, de somiar-te que ets amb mi, fent l’amor tota la nit