El meu vei de sota és un bon jan recent jubilat. Va néixer a prop de Ronda, un petit poble que no ha oblidat. Vingué per ser manobre farà ja més de trenta-sis anys. Més tard portà la dona i van obrir un bar restaurant. Malgrat tots els problemes tingueren dos brivalls que van pujar amb penes esforcos i treballs. El meu vei de sota era del PSUC, va lluitar per el nostre pais vencut. En va aprendre la llengua a estones i malgrat venir de fora em va ensenyar que és ser català. El meu vei de sota recorda el fill gran mort pel cavall mentre el petit esmorza intolerància i odi racial. El noi ha sortit fatxa violent i amb res al cap. Disfruta fotent canya als pobres immigrants. El meu vei de sota ara no surt creu que el que ell representa no té futur. Mentre para la taula pensa: "Després de tanta feina no és just que em senti tan derrotat". El meu vei de sota ara no surt, creu que el que ell representa no te futur. No sap que no va fer bé i pensa: "De que ha servit la feina si ara tinc a casa tot el que jo odiava i vaig combatre durant tants anys".