Acostumada a que tot Surti tan ràpid i bé que es fa difícil Sento que perdo el control, el cos tremola Tot costa amunt i no ho sé suportar Em fa por, estic sola Un record m’incomoda Li dono massa voltes no puc més Sento que se me’n va de les mans El meu cap dóna voltes, el que veig no és real Jo sé que no entens què m’està passant Jo tampoc m’ho esperava Això m’està costant Un dilema moral, si no paro A ningú vull fer mal, ara arranco Necessito un espai, t’adelanto No sé què està passant Sento que se me’n va de les mans El que veig no és real, el que veig no és real Jo sé que no entens què m’està passant Això m’està costant, això m’està costant Sento que se me’n va de les mans El que veig no és real, el que veig no és real Jo sé que no entens què m’està passant Això m’està costant, això m’està costant Sóc dins d’una presó, en un bucle mental No em porta res de bo però no ho puc evitar Em pregunto fins quan s’allargarà Em pregunto fins quan, quant durarà Un dilema moral Si no paro A ningú vull fer mal Ara arranco Necessito un espai T’adelanto No sé què està passant Un dilema moral Si no paro A ningú vull fer mal Ara arranco Necessito un espai T’adelanto No sé què està passant No sé què està passant No sé què està passant