Se li han arrugat Després d'un temps Els ulls de riure Fa res estar trista Era una gàbia transparent Ve la claror I el sol d'estiu la pell l'estima I un 'cause més viu Aparta els núvols de la ment Però guarda un racó D'aquell dolor per no oblidar-se'n Ara que l'amor s'hi posa Ara que l'amor fa bé Ai, vida, vida Que bonic que és sentir-te entre les mans Ai, vida, vida Respirar tots els colors del bosc i el mar Ai, vida, vida Que la pell es fa bonica amb cada any Ai, vida, vida Tan difícil i senzilla a parts iguals Recolza el cap Sobre l'espatlla d'una filla I mira el cel, pensant Qui viu al més enllà? Potser és veritat Que s'ha fet gran amb les ferides Però sobretot Amb qui ha crescut al seu costat Ja fa temps va decidir No fer seus els somnis dels altres Ara que l'amor s'hi posa Ara que l'amor fa bé Ai, vida, vida Que bonic que és sentir-te entre les mans Ai, vida, vida Respirar tots els colors del bosc i el mar Ai, vida, vida Que la pell es fa bonica amb cada any Ai, vida, vida Tan difícil i senzilla a parts iguals Ai, vida, vida Que bonic que és sentir-te entre les mans Ai, vida, vida Respirar tots els colors del bosc i el mar Ai, vida, vida Que la pell es fa bonica amb cada any Ai, vida, vida Tan difícil i senzilla a parts iguals