Dm E E7
L'amor d'un home ja ens havia unit
A7 Dm
abans d'aquell matí d'hivern en què vaig néixer.
D7 Gm
El record d'aquell temps, el vent no l'arrossega:
Dm A7 D
quan estalviaves pa per a donar-me mantega.
D A7
"Por la mañana rocío,
D
al mediodía calor,
A7
por la tarde los mosquitos:
D
no quiero ser labrador."
E|--2-------1--|
B|----3-----3--|
G|------2---2--|
D|-------------|
A|-------------|
E|-------------|
Dm Gm (I: 5)
Cançó de bressol que llavors ja em parlava
A7 Dm (I: 3)
del meu avi que dorm en el fons d'un barranc,
Dm E E7
d'un camí ple de pols, d'un cementiri blanc,
A7 Dm
i de camps de raïms, de blats i d'oliveres.
D7 Gm
D'una verge en un cim, de camins i dreceres,
Dm A7 D
de tots els teus germans que van morir a la guerra.
D A7
"Por la mañana rocío,
D
al mediodía calor,
A7
por la tarde los mosquitos:
D
no quiero ser labrador."
E|--2-------1--|
B|----3-----3--|
G|------2---2--|
D|-------------|
A|-------------|
E|-------------|
Dm Gm (I: 5)
Ets filla del vent sec i d'una eixuta terra.
A7 Dm (I: 3)
D'una terra que mai no has pogut oblidar
Dm E E7
malgrat el llarg camí que et van fer caminar
A7 Dm
els teus germans de sang, els teus germans de llengua,
D7 Gm
i encara vols morir escoltant mallerengues
Dm A7 D
coberta per la pols d'aquella pobra terra.
