G D7
Sola. Només li queda un gos;
G
trista com un 'mai més'
Am
se la veu caminar
D7 G G7
pel barri xinès
C Em
quan no fa fred i el dia és clar...
Am G
A A Carmeta!
És, com el barri, un record
que s'esmuny pas a pas,
i en l'ahir se'ns perd
com un fanal de gas
o como un tramvia obert...
Am G - F# - F - E
És la Carmeta!
Am
Amb un gos vell, ple de sarna
D7 G G - F# - F - E
l'abric menjat per les arnes.
Am
La boca vermella
A7 D7
i una flor a l'orella.
Potser, enyorant l'Edèn,
l'Arnau i el Bataclan
i les nits de cal Peret,
se li ha anat doblegant
l'esquena a poc a poquet
a la Carmeta!
S'ha anat pansint dia a dia
com la vella melodia
que ningú no canta
perquè els temps canvien...
Quan vegis pel Paral-lel
a la vella i el gos,
li parleu de llavors
quan per sentir el seu cos
potser tu l'haguessis omplert d'or.
