Que bonic és sentir la teva veu Encara que sigui per dir adeu Quan es fa fosc i tothom torna a casa seu Que bonic és quan dius el meu nom Ni ràpid ni lent ni no sé com Però tan diferent de com me'l diu tothom I que bonic és tot el que m'expliques Del que vas fent per aquí De com ocupes els teus dies O sobre aquelles tonteries Que ens fan riure a tu i a mi Que bonic és dir-te fins demà Sense deixar-te de mirar Fins que no aconseguim deixar-nos anar la mà I que bonic és quan dius bona nit Agafant-me encara d'un dit Pensant en tot el que pensem que no ens hem dit I que boniques que són les històries Dels dies dolents i els bons I quan arribo a casa hi penso I sense voler ja començo A convertir-les en cançons