Era el segle XIX amb el nom de Joan Serra es coneix un bandoler per tothom en Lapera. Li agradava la sang i el xiprer encara recorda tots els critsque allà han pregat: Pietat, pietat! -No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga. -No em mateu, us demano per ma mare! -Reseu l'últim 'Crec en Déu' -Pietat, pietat! L'endemà de bon matí, davant la verge del carme, de genolls està pregant, i a dos ciris encén la flama. Però altre cop surt del bosc un gemec que el vent escampa i el botxí no escoltarà: Pietat, pietat! Però, Joan Serra, avui t'ha mancat la sort, dos soldats t'han pres ben fort i ara estàs entre barrots. L'endemà de bon matí, veu la forca preparada, en Lapera dóna un crit, és l'última pregària. -Quan jo sigui ben mort, i penjat de l'alta forca i defalleixi mon cor i m'aneu a posar a la fosa, que algú resi una pregària davant la verge del carme i que dos ciris tinguen flama.