Has vist que bé que he parlat, quin discurs tan ben travat. Quins principis clars i ferms, dignes d’un home de seny. Però, un avís per navegants: Fes-me cas els dies senars, i els parells, Fes com qui sent que la platja hi xiula el vent. Sembles franca quan em dius, atractiu entre atractius, I que estimes en el fons les meves imperfeccions. Però, jo que vinc de grumet, els dies parells et crec. Que els senars, sota dels pins, tan sols cantes rodolins