Som a la carretera de Manresa a Berga En un cotxe resplendent que corre massa Han trobat a la guantera algun CD acceptable És dimecres, de matinada, I els dos fugitius canten Creuen per Molló I en una clariana Ell l'abraça com un nen I s'adorm a l'acte El sol va encenent el bosc I ella lluita amb les imatges Un caixer fent-se el valent, un revòlver disparant-se Compren la moto a un pagès pel preu de quatre I acceleren entre vinyes solitàries Al semàfor d'Estagel els saluden uns gendarmes Però a la ràdio no diuen res, no s'està seguint cap rastre Ell s'afaita el cap, ella es posa morena Els dies passen lents, a la tarda passegen Ell juga a frontó amb un empresari en hores baixes Ella es tanca al bungalou I a la nit fingeix orgasmes Que bo és sortir al carrer, que et toqui l'aire! Són dos enamorats tan adorables! Ell parla del futur I es projecta sense xarxa I el paradís comença en una pizzeria de Lausana I quin riure els noms dels passaports, ell els Diu en veu alta Potser semblarà més francès, diu, traient-se la barba! Ella respon com pot I plora rere la porta tancada Així no podré, amor meu, no a costa dels altres I, en fi, ell ha passat el trajecte a coberta Ja veu el blau marí de la terra promesa Però per lla no patiu, que al calabós hi ha trobat calma S'ha fet a la foscor I ha posat nom a les rates I ha trobat un nom bonic per a cada rata