F Dm Bb C C7
F Dm Bb C C7
F
Provem d'encaixar en escenes boniques,
Dm
En ports de diumenge farcits de gavines,
Bb
En grans sobretaules on els avis canten,
C C7
En nits vora el foc abraçats a una manta.
F
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
Dm
Els que ballen I ballen fins que els músics parin
Bb
I irrompre arrogants lluint les millors gales
C C7
En discos amb dones amb feines estables
Bb F
I a vegades ens en sortim,
Bb F
I a vegades ens en sortim
Dm C Bb F
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
Dm C Bb F
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
F
Busquem quedar bé en el retaule magnífic
Dm
dels que van pel món amb posat monolític
Bb
i afronten la vida mirant-la a la cara
C C7
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
F
Intentem trampejar per ser persones dignes,
Dm
el pare modèlic que volen les filles,
Bb
el de la veu greu, el de la mà forta,
C C7
que paga un vermut i que arregla una porta.
F
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
Dm
i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre
Bb
havent enllestit un gran epitafi
C C7
que arranqui somriures a tots els que passin.
Bb F
I a vegades ens en sortim,
Bb F
I a vegades ens en sortim
Dm C Bb F
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
Dm C Bb F
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
[Instrumental]
F Dm Bb C C7
F Dm Bb C C7
Bb F
I a vegades ens en sortim,
Bb F
I a vegades ens en sortim
Dm C Bb F
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
Dm C
I, a vegades, se'ns baixa la verge i
Bb F
de sobte ens revela que ens en sortim.
Dm C Bb
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa
F
capgira tot el que crèiem lògic,
Dm
tot fent evident,
C
que per un moment,
Bb F
ens en sortim.
