Qui t’ha vist i qui et veu –quina cara! Empaitaves la sort pels carrers i ara et mires la gent des d’alçada, oblidant el que un dia vas ser. No t’importa quan cauen els altres, trepitjar-los tampoc (mai) t’ha fet res, si amb això has pujat les escales que t’han dut a posar-te el llorer. Quan tot tibat et gires i te’n vas, la conversa s’atura darrere el teu pas i algú et recorda una dita popular: “Poll ressuscitat pica més que cap”. Has canviat els valors que tenies, la justícia pel culte als diners, i ara jugues a golf amb harpies que controlen els bancs i el poder. Cap al vespre arribes a casa, la canalla i la dona als teus peus. Sempre trobes la taula parada, aqueix món que hi ha fora ni el veus.