G D
Volen les cendres, com coloms missatgers,
C D Em
i ens avisen, d'un gran, perill.
G D
Sento els crits dels arbres, lluitant contra el foc,
C D Em
el fum, ja eclipsa, el sol.
[Chorus]
C D
Se'ns crema. L'Empordà, se'ns crema.
G D
I quan més avança el foc, més em sento d'aquest lloc,
C D
i un instint, salvatge, s'apodera del meu cor.
G D
I quan més avança el foc, més em sento d'aquest lloc,
C D
i un instint, salvatge, s'apodera del meu cor.
[Verse 1]
G D
En un abisme, queden les vides
C D Em
al perdre el seu espai irrenunciable.
G D
Com una guerra, es marquen els dies
C D Em
contra aquell, contra qui, ens hem d'enfrontar.
[Chorus]
C D
Se'ns crema. L'Empordà, se'ns crema.
G D
I quan més avança el foc, més em sento d'aquest lloc,
C D
i un instint, salvatge, s'apodera del meu cor.
G D
I quan més avança el foc, més em sento d'aquest lloc,
C D
i un instint, salvatge, s'apodera del meu cor.
[Verse 2]
G
Potser no hi ha res més gran
D C E
que transformar aquest sentiment, de la impotència a la solidaritat.
G
Necessitem tantes mans,
D C Cm
per estendre els punys al cel de la terra cremada, on brotarà un món sencer.
[Chorus]
G D
I quan més avança el foc, més em sento d'aquest lloc,
C D
i un instint, salvatge, s'apodera del meu cor.
G D
I quan més avança el foc, més em sento d'aquest lloc,
C D
i un instint, salvatge, s'apodera del meu cor.
