Vaig sortir al carrer després d'un concert, era fosc, negra obscuritat, cap llum en el carrer, cap estrella al cel. Uns quants grills cantaven per mi: Negra nit... la foscor del cel amaga sentiments Negra nit... A la fosca dos joves enamorats passejaven abraçats, esperaven veure com sortia el sol damunt la mar prometent-se amor. Vaig mirar cap al cel, tot era negror però als seus cors tot era passió. Enfilaven avall, vers la sorra blanca, i l'oreig els bressava els cabells. Negra nit... la foscor del cel murmurava sentiments Negra nit... A la fosca dos joves enamorats passejaven abraçats, esperaven veure com sortia el sol damunt la mar prometent-se amor. Dos joves enamorats abraçats per veure el sol damunt la mar.