He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací perquè crec que puc dir-vos, en la meua maltractada llengua, paraules i fets que encara ens agermanen. Paraules i fets que encara ens fan sentir homes entre els homes. Paraules i fets que encara ens agermanen en la lluita contra la por, en la lluita contra la sang, en la lluita contra el dolor, en la lluita contra la fam. En la sempre necessària lluita contra el que ens separa i ens fa sentir-nos a tots nosaltres estranys. He deixat ma mare i els meus germans. He deixat els amics i la casa i tots els que esperen que jo torne com abans. I crec que he fet bé. I crec que he fet bé. Jo sé, jo sé, jo sé, jo sé que tornaré al carrer Blanc. Però ara ací, Però ara ací, crec que també és ma casa, i crec que puc dir-vos, amb el cor obert, a tots vosaltes: germans. Germans.