Am
Jo vinc d'un silenci
Dm
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
Am
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
Dm
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
Am
antic i molt llarg.
Am
Jo vinc de les places
Dm
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
Am
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
Dm
estan treballant
als petits tallers,
Am
a casa o al camp.
A
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
E
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
A
per identitat!
Am
Jo vinc d'un silenci
Dm
antic i molt llarg,
de gent sense místics
Am
ni grans capitans,
que viuen i moren
Dm
en l'anonimat,
que en frases solemnes
Am
no han cregut mai.
A
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
E
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
A
que li han negat.
A
Jo vinc d'un silenci
antic i moolt llarg,
jo vinc d'un silenci
E
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
A
que és sorda i constant.
