No és la llum, la que s'amaga quan la Muntanya s'empassa el dia No és el temps, el que empeny dues agulles eternament No és igual, si et fa mal No és tan bo, si et fa por No és soroll, el crit del gall que amb Alegria reclama un nou dia No és el vent, qui despulla amb cada fulla els arbres d'hivern No és la pell del més vell, són les mans Dels més grans I encara que trenqui la corda del temps, res és tan gran que no és tan llarga la vida Creus nen i mires No és el mar, qui te la culpa d'haver Mullat aquesta ciutat No és vermell, el foc que em crema el pit si et busco i no sento el teu crit No és el mar, qui te la culpa d'haver mullat aquesta ciutat No és vermell, el foc que em crema el pit si et busco i no sento el teu crit No és veritat que ha canviat Tens raó si sents por No és mirall, si quan s'entela no deixa Veure l'escrit del passat No és passat, si encara et ronda al teu cap No és la gent que t'enten, som les veus Que no sents