Dies i nits junts i sense dormir sobre el terra fred i humit. Coixins de paraules fetes per compartit, tot el que ens quedava d´ahir. Queda molt per caminar. Queda molt per endavant. Queda molt per recordar abans no puguem oblidar, perquè això ens ha de portar fins al final. El que tenim és poc o molt, no ho sé, el que sí sé, és que ho hem fet junts. Però la distància és cada cop més gran, quan més a prop del cel, més lluny.