La teua cara és familiar Com un reflex en el mirall Deixa'm recordar-te com jo vull, deixa'm Com un cavall ferit corrent A cada passa mor el temps Quan no vigilen els palaus, tombem-los I ara on anirem, conta’m I ara mirarem lluny Era d'esperar, la vida és una trinxera Tu seràs una bala I jo el punyal Qui no té llar no té carrer Vivim de cara a la paret La solidaritat ve dels de baix, de sempre Qui més estima no té res Ni decorats, ni or, ni pes Amb la certesa de saber que estàs ahí I ara on anirem, conta’m I ara mirarem lluny Era d’esperar, la vida és una trinxera Tu seràs una bala I jo el punyal Dóna’m un senyal, unes ales I un planeta Tu seràs el principi I jo el final Dóna’m un últim senyal Guardaré el record fins al final Amb els fantasmes parlarem I ara no callem, I ara no callem La primavera als nostres peus I ara ballarem, I ara ballarem