Batega el mar amb cada ona que ve I va La ressaca esborra el camí aventurer de cada ona que ja no hi és Batega el cel amb tempesta permanent, ja ho veus I trontollen les estrelles tenen por de capbussar-se en la foscor Batega el circ en cada somriure petit S'encén la màgia I crema el desig, s'estén el somni a l'infinit Batega el cor quan s'emplena d'il·lusió I no dorm Avui és demà I l'ahir sempre se'n va però encara sento la teva mà Recordo quan, mirant estrelles al port, pensàvem que podia ser Que algú a l'altre costat del món les estigués mirant també Com un mirall I el seu reflex Imagina que gira el món sencer I a la ciutat dels adormits la son fuig per sempre, ve I va Una veu rebel que la guitarra farem lliure per sempre Roba estesa I arrels Una cançó ressona a Barcelona encara I per sempre, ve I va Quan es fa de dia a la ciutat dels adormits Tothom persegueix les hores Mai no s'adormen els despertadors Mai no es desperten les persones I en algun racó d'aquest desastre El matí és un sastre que amb el sol I la persiana Embasta un vestit de llum sobre el teu cos Tu I jo seguirem dormint I allargarem el somni de la nit Com un borratxo que balla mentre desmunten l'orquestra Que a fora s'ensorri el món Que caiguin mil tempestes Desfarem amb els peus, a poc a poc, les onades de la pressa Que s'ensorri el món