S'animal Que No Existeix

Antònia Font

Continúa después del anuncio

És dòcil, té vida,
Si el mires ja no hi és,
Té un membre que respira,
És s'animal que no existeix.

Se toca i se vagina,
Fornica amb ell mateix,
Té un far que m'il·lumina,
Té escata com un peix.

Me menja i me vomita
D'un simple malentès,
Me caga i me compixa,
És s'animal que no existeix.

Desvinculat de qualsevol forma de vida,
Travéssa gent amb sa pupil·la.
Tan desfasat des segle que comença ara,
Som una mòmia, som dues vaques.

Continúa después del anuncio

És dòcil, té vida,
Si el mires ja no hi és,
Té un membre que respira,
És s'animal que no existeix.

Se toca i se vagina,
Fornica amb ell mateix,
Té un far que m'il·lumina,
Té escata com un peix.

Me menja i me vomita
D'un simple malentès,
Me caga i me compixa,
És s'animal que no existeix.

Dins d'un no-res, dins d'una absència pura,
Aquest silenci és una tortura.
De tot un cos, de tota una vermada,
Només me queda un pam de carn en barra.

Desvinculat de qualsevol forma de vida,
Travéssa gent amb sa pupil·la.
Tan desfasat des segle que comença ara,
Som una mòmia, som dues vaques.

Información de la canción

Composición: Joan Miquel Oliver

¿Los datos están equivocados?

Enviar revisão

Canciones relacionadas