No puc deixar-te

Intro: Em Am x8

Em      Bm
No, no puc deixar-te,
Am                        Bm
formes ja part del meu desastre.
      Em                  Bm
Sobreviu la lluerna a la terra 
subalterna,
 Am                  Bm
veig l’horta cada matí 
il.luminar-se.

  Em                          Bm
Enmig la plaça, el cor, travessant 
l’assagador.
Am              Bm
Ací he aprés a desmuntar-me,
  Em               Bm
a no creuar més enllà de les vies,
Am                 Bm
de les línies on volia situar-te.

C                      D         
Les casualitats i un crit 
           Em
m’assalten de vesprada
                            C
i acabem esmorzant, a la matinada,
            D                  Em
entre el silenci de les façanes
                     C
quan les veïnes no badallen.
        D                
Encara sonen les primeres 
      Em
campanades.
Continues after the ad
No puc deixar-te ara que ens hem 
             C
mostrat les cartes,
     D                        Em
m’encisa rebolcar-me a les teues 
entranyes.


Em                     Am        
Ací no em pariren, però ací 
       Em    Am
estic, ací visc
             Em   Am      
orgullós i agraït de que em 
                Em   Am
volgueres acollir.
Em                     Am        
Ací no em pariren, però ací 
       Em    Am
estic, ací visc,
             Em       Am          
en quatre cantons el món, al 
               Em     Am
califat no hi ha malsons.


   Em       Bm
I avui, avui em gite en tu,
       Am       Bm
per poder aparcar les solituds
     Em                    Bm
i refer-me a esta menuda pàtria,
         Am             Bm
que a dies viu a mig camí de la 
desgràcia.

Em                   Bm
Torne a casa sol i el ciment ens vol
    Am              Bm
atrapar, ofegar a l’erm paisatge.
Em                       Bm
Haurem de fer més gran l’hort, més 
fort.
Am                Bm
Subvertint, assaltant cada marge.

C                  D             
Sent maletes i xiquets retronant 
        Em
a la calçada,
                               C
banda sonora dels migdies de tornada
            D                 Em
de poble a poble entre les andanes.
                       C
No puc fugir d’este miracle
             D                  
que m’ha donat tantíssimes bones 
    Em
jugades.
No puc deixar-te ara que ens hem 
             C
mostrat les cartes,
     D                        Em
m’encisa rebolcar-me a les teues 
entranyes.

Em                     Am        
Ací no em pariren, però ací 
       Em    Am
estic, ací visc
             Em   Am      
orgullós i agraït de que em 
                Em   Am
volgueres acollir.
Em                     Am        
Ací no em pariren, però ací 
       Em    Am
estic, ací visc,
             Em       Am          
en quatre cantons el món, al 
               Em     Am
califat no hi ha malsons.