Farrera

Jo vull ser del color de les muntanyes
De les muntanyes quan es pon el sol
Ocres, verds es fonen dintre dels meus ulls
Grisos, blaus al sortir la nit

Vull volar com el vent per entre els arbres
Com quan s'eixampla sota el meu vestit
Inventar un món, com quan érem petits
Camuflar-me en les serres de Farrera
On ningú m'espera

Ara soc una roda que s'enfila
De tírvies valls i arriba Mallolís
Viatja sol a prop de l'herba un cabirol
Caraneja en el meu sentit

I algú avui m'ha dit on
On s'amaguen els gorgs
Camuflats entre els boscos de falgueres
On ningú m'espera

I algú avui m'ha dit on
On s'amaguen els joncs
Roses clars enmig del riu s'encenen
Amb un so fluix
En aquest màgic capvespre
El blat s'agrupa i m'encresta

Entre estrets camins de senglars
Entre maduixeres i falciots passatgeres
Canten amb mi la cançó
Del ressò de les muntanyes

I algú avui m'ha dit on
On planegen els corbs
Remunts d'isard tremolen la tartera
Entre la bruma, m'esperen

Vull donar-te amor si tu m'en deixes
Donar-te amor i si ho sents així
Canta un puput abans d'anar a dormir
Xiula, xiula, xiula com el més petit
Quan s'eixample sota el meu vestit

Quan es pon el sol a Farrera
Quan es pon el sol a Farrera
Quan es pon el sol a Farrera
Quan es pon el sol a Farrera
Quan es pon el sol a Farrera
Quan es pon el sol