Als de Dalt
El son de la Chama
- B
- C
- D
- Em
- G
Continúa después del anuncio
Tono:
Em C D B Em C DEm C Sento cridar, no puc dormirD B el silenci comença a estar tristEm C D les hores passen donant tombs al llitEm C Per sota la porta passa la llumD B plena de nervis i preocupacionsEm C Ell no descansa buscant les raonsD B d'aquella carta que ens van fer arribarC D avisant-nos que s'havia acabatG B C D que d'on vivíem ens feien fora(Em C D B Em C D) Sempre m'amoïna el mateix somriure tan disfressat per no preocupar i als seus nens a la vida mai els hi faran mal La pluja amaga llàgrimes vessades Que s'enfonsen com pedres al mar llençades amb força amb una sola màC D No paren, ells caminenG B amb molta por però amb direcció de la vidaContinúa después del anuncioC D i em sap tan greu, no us ho mereixeuC G No els hi falta esperança per allà dins del corB Em lluitant sense força per no tocar fonsC G potser marxen de casa però noD d'aquest món (no d'aquest món, que no marxen d'aquest món!)C G Pares no tingueu por (no!)B Em la vida a aquesta gent la posarà al seu llocC G i tan de bo que algun diaD s'il·lumini la foscor (Que no que no pare no tinguis por!)C G B Caminant junts, cada cop mésEm lluny, contra la foscorC G D El Son de la Chama, Txarango presente!(Em C D B Em C D B) Sempre lluitant no descansen i els de dalt no ens deixen fer Trenquen somnis, no els importa que hagin de viure al carrer Mare que plores no tinguis por la gent està unida contra els sense cor obren ferides que tancarem entre totsC D No paren, ells caminenG B amb molta por però amb direcció de la vidaC D i em sap tan greu, no us ho mereixeu (Amunt, amunt!)C G No els hi falta esperança per allà dins del corB Em lluitant sense força per no tocar fonsC G potser marxen de casa però noD d'aquest món (no d'aquest món, que no marxen d'aquest món!)C G Pares no tingueu por (no!)B Em la vida a aquesta gent la posarà al seu llocC G i tan de bo que algun diaD s'il·lumini la foscor (Que no que no pare no tinguis por!) No els hi falta esperança per allà dins del cor lluitant sense força per no tocar fons potser marxen de casa però no d'aquest món (potser marxem!) Pares no tingueu por (no!) la vida a aquesta gent la posarà al seu lloc i tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor