D                      
Una parella lingüística,
Bm                     
una oportunitat
Em                           
d?enterrar l?affaire Patrícia,
G                   
fer dissabte emocional.

D                        
Una estona en cada idioma,
Bm                     
trenar una conversació,
Em                       
jo t?ensenyo, tu m?ensenyes
Gm      C            F#m
i ens ensenyem tots dos.


F#m                    G
Ella era nascuda a Grècia,
                        D
bressol de grans pensadors.
                     A
De Parmènides a Sòcrates,
                 F#m
d?Aristòtil a Plató.
                  G
I jo que desconeixia
                           D
tots aquells senyors estranys,
                        A
me?ls imaginava amb barba
                        D
i fotent gestos molt grans.


Vaig provar d?impressionar la
fent un Google d?amagat:
?Llull, Pujols, Ramon Sibiuda?.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant me l?erotisme
potencial del català,
va dir: ?Joan, vull que m?ensenyis
a millorar el pronunciar?.


i Si haguessis vist com reia
intentant dir cotó fluix,
hagués dit ?Despertaferro!?
l?almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t?hi trobes
no t?ho pensis ni un segon
i que la filosofia
ens ensenyi a veure el món.

(  D C Dx3  )

Bm                         
Em va preguntar en què creia
G                      
mentre s?empassava el fum
Em                        
i entrant a una indie disco
F#                             
vaig citar, es veu, un tal Hume:

D                           
?Només crec en el que veig jo
Bm                    
i només us veig a vós?.
Em                          
(Quan començo amb formalismes
Gm    C                  F#m
és senyal que estic nerviós).


Va dir: ?La teva oratòria
deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci.
Sovint val més actuar?.

I entomant aquella màxima
amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l?ego de terra
i ella es va posar a ballar.


D            Bm
I com ballava!
            Em
Que tot de cop,
                     C
el cercle es quadrava.
           D
I quan Song2
            Bm
de Blur sonava,
         Em
xiuxiuejant
                 C
d?Epicur em parlava.


Mentre pujàvem l?escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa?t portar?.

I vaig dir: ?Fem de viure una festa,
fem ho abans de fer nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard?.


I per un cop les paraules,
l?exacta combinació,
van esdevenir alquímia,
van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes
plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes:
bé, bellesa i veritat.


I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

final
D                      
Un petó, ja era de dia,
Bm                    
en un carreró del Born,
Em                          
feliçment, tot condemnant nos
G                       (D)
a buscar l?etern retorn.