Gandia 1924

Gm                 D7
Entre el mar i els tarongers,
D                           Gm
la fonda dels pares, pas de viatgers.
La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i lentament.

      A#                D7         Gm
Però quan la guerra ho crema tot sense pietat,
el camí que enfila al nord et portarà

F                   A#
el somriure d’un estrany,
la calor en les seves mans,
  D7                   Gm
força per començar una vida nova,
    F                   A#
l’amor per aixecar una llar.

F                         A#
Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat,
   D7             Gm
aquella nena de Gandia sempre
 F                     A#  → F  → Gm
m’acompanya en el meus cants.