Eskamots

Ja passen les hores i encara no han arribat.
Un estrany neguit omple el meu cor, no molt
lluny d'aquí escolto un tiroteig, quelcom a dins
meu em diu que són morts/es.

Potser no han estat ells/es, però no puc anar
a mirar, sento nàusees a dins meu; me n'he
d'anar. Lluny penso en ell/a, el meu com-
pany/a alegre/a i valent/a.

No pot ser, no m'ho crec. assassins!
Ja no em queda temps, haig de seguir lluitant,
un cop començat ja no es pot parar.
Comprovo la pistola, m'apropo a l'objectiu,
quan veig el seu cap disparo a matar. Ho haig
de fer per ell/a, la lluita no es pot matar. I quan
caigui algun/a company/a hem de seguir.

No, ells/es no són morts/es. Ells/es són
vius/es al nostre record. Omplen de sentit el
nostre esforç d'alliberar un poble Català.

Morir per aconseguir
el nostre nat dret a viure.
Morir per aconseguir
una terra lliure.