Cançó de bressol

D                 A7
Por la mañana rocío,
               D
al mediodía calor,
                       A7
por la tarde los mosquitos:
                  D
no quiero ser labrador."
Dm                                
I jo que m'adormia entre els teus 
  Gm
braços
A7                              Dm
amb la boca enganxada en el teu pit.
Continues after the ad
                                E7
L'amor d'un home ja ens havia unit
A7                              
abans d'aquell matí d'hivern en què 
Dm
vaig néixer.
El record d'aquell temps, el vent no
       Gm
 l'arrossega:
                  Dm               
quan estalviaves pa per a donar-me 
   A7 Dm
mantega.

Cançó de bressol que llavors ja em 
parlava
del meu avi que dorm en el fons d'un
 barranc,
d'un camí ple de pols, d'un 
cementiri blanc,
i de camps de raïms, de blats i 
d'oliveres.
D'una verge en un cim, de camins i 
dreceres,
de tots els teus germans que van 
morir a la guerra.

Ets filla del vent sec i d'una 
eixuta terra.
D'una terra que mai no has pogut 
oblidar
malgrat el llarg camí que et van fer
 caminar
els teus germans de sang, els teus 
germans de llengua,
i encara vols morir escoltant 
mallerengues
coberta per la pols d'aquella pobra 
terra.