Canço de matinada

  D
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i 
trista d'un campanar.
  G                   D
Un cop de llum i el crit  d'una 
garsa
  E                       A
que ha despertat amb fam i busca per
  D
entre blats i civades qualsevol cosa
 per omplir el pap.
  G                   D
O potser el gall que dins la cort 
canta.
  E                    A
La nit és morta, i ja es fa clar,
 G                 D
la nit és morta, i ja es fa clar.

  D                  G
Mentre jo canto, de matinada,
  A                 D
la vila és adormida encara.

Continúa después del anuncio
Eliminar anuncios
S'han despertat mullades les fulles 
del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada 
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfi fins que 
les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi 
ha,
per a caure a terra massa temps hi 
ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a 
l'esquena, i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos 
d'atura, se'n van cap unes altres 
pastures.
Trencant rius i cabanyes a les 
muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora, cal sortit 
d'hora:
el camí que han de fer és molt 
llarg.
el camí que han de fer és molt 
llarg.

Cap a vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple

de roig tomàquet i de verdures 
collides del seu hort.
La mula sua i el carro crida i 
l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva d'un llit 
d'alzines, enlluernant
a les velletes, que pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.
I ara jo canto de matinada, 

la vila és adormida encara.
I ara jo canto de matinada, 

la vila és adormida encara.