AmE7
Sempre de matí
AmE7
fes sol o plogués,
AmDmE7
malgrat el fred o la boira,
Am
de carrer en carrer,
G
sentíem cridar:
DmE7Am
«Dones, que arriba el drapaire»
Com cada matí,
et vèiem venir...
Duies un sac a l'esquena,
un puro apagat,
un «trajo» estripat,
la boina i les espardenyes.
Dm
Sempre venies seguit
Am
per un ramat de canalla.
G
Eres tota una atracció.
FDmE7
Tu, el teu sac i la cançó...
AmE7Am
Sóc el drapaire,
compro ampolles i papers,
G7
compro draps i roba bruta,
FE7
paraigües i mobles vells...
AmE7Am
Sóc el drapaire,
DmAm
els marrecs anaven cantant.
E7Am
«Ja m'esteu emprenyant massa.
E7
No us ha dit la vostra mare
Am
que jo sóc l'home del sac?»
I així fins la nit,
de carrer en carrer,
i de taverna en taverna.
Amb els teus papers
i el cos ple de vi
tornaràs a casa teva.
I tornes feliç,
car tot ho has comprat:
el peix, el vi i una espelma.
I un bocí d'amor,
que et deu haver dat
qualsevol bandarra vella.
Mai no tens temps per a pensar.
A dormir. Bufa l'espelma.
I l'endemá, a voltar el món,
tu, el teu sac i la cançó...
Sóc el drapaire,
compro ampolles i papers,
compro draps i roba bruta,
paraigües i mobles vells...
Sóc el drapaire,
els nens segueixen cantant.
«Ja m'esteu emprenyant massa.
No us ha dit la vostra mare
que jo soc l'home el sac?»