Els vels amants

G
Els seus cabells el temps ha tornat 
blancs.
Les seves mans, nervioses i 
     D
arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat 
  G
blancs
               D              G
i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat
(si els costums que segueixo ho 
permeten),
s'estimen com jo voldria ser estimat
quan la esperança comenci a estar 
seca.

                G  
I s'agafen les mans 

             D
els vells amants.

I recorden, com ahir,
              G
les flors que van collir.
Continúa después del anuncio

                B7 
I s'agafen les mans 

             Em
els vells amants.
                     A
Es miren i ho saben tot,
        A7      D       D7
no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el 
temps
amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el 
temps
després que es varem casar aquell 
diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d'hora en hora amb 
mandra.
I s'agafen les mans 

els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.
I s'agafen les mans 

els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»

I per Sant Jordi ell li compra una 
rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una 
rosa
mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els 
amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els 
amants
amb una flor i la seva tendressa...