G        D7 
Sola. Només li queda un gos;
                   G  
trista com un 'mai més'
       Am 
se la veu caminar
D7           G     G7  
pel barri xinès
C                   Em 
quan no fa fred i el dia és clar...

Am       G  
A A  Carmeta!

És, com el barri, un record
que s'esmuny pas a pas,
i en l'ahir se'ns perd
com un fanal de gas
o como un tramvia obert...

Am        G   - F#  - F  - E 
És la Carmeta!

      Am 
Amb un gos vell, ple de sarna
D7                    G         G   - F#  - F  - E 
l'abric menjat per les arnes.
            Am 
La boca vermella
A7               D7 
i una flor a l'orella.

Potser, enyorant l'Edèn,
l'Arnau i el Bataclan
i les nits de cal Peret,
se li ha anat doblegant
l'esquena a poc a poquet

a la Carmeta!

S'ha anat pansint dia a dia
com la vella melodia
que ningú no canta
perquè els temps canvien...

Quan vegis pel Paral-lel
a la vella i el gos,
li parleu de llavors
quan per sentir el seu cos
potser tu l'haguessis omplert d'or.