Esbarzers

F#m  - A  - D  - F#m  - D  - A  - Db

F#m                           A
L’olor a podrit de València em posa 
calent,
D                             F#m
expulsat per l’arc de l’estació de 
tren.
F#m                           A
Sóc l’últim passatger a l’andana 
dels teus ulls,
D                             F#m
l’última “xusta” banyada, rosella 
xafigada,
qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7,
set voltes per setmana m’enamore del
 teu peu esquerre i veig
com ens cau el cel damunt i amb el 
dit del mig
l’aguante i el tire cap amunt, 
ouyeah!!

A la punta de la llengua tenia un 
tros de Venus
Continúa después del anuncio
Eliminar anuncios
que m’ixia de la boca cada volta que
 l’obria.

Db                  F#m
Quan isc a buscar l’alegria
D                   A
No sé perquè acabe sempre en el teu 
carrer.
Db                  F#m
Allí es sent una melodia...
D                   A
Arrap de canyamel, carícia 
d’esbarzers.

(F#m  - A  - D  - F#m )
“Incar-me” un garrot i volar, 
descivilitzar-me,
aprendre a estimar les tares, les 
turbulències.
Cuidar als amics com em cuiden ells 
a mi,
contar-nos les misèries amb formatge
 pa i vi.

Esnifar la vida amb “turulo” 
compartit,
Fer viatjar la llengua a través de 
la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, 
arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i 
tatuatges.

Soltaves poesia en totes les 
mirades,
jo tenia les entranyes plenes de 
deixalles.
I a la punta de la llengua tenia un 
tros de Venus
que m’eixia de la boca cada volta 
que l’obria.

Db                  F#m
Quan isc a buscar l’alegria
D                   A
No sé perquè acabe sempre en el teu 
carrer.
Db                  F#m
Allí es sent una melodia...
D                   A
Arrap de canyamel, carícia 
d’esbarzers.