Astres

Neixen els astres
Amb el teu primer batec de cor
Neixen les albes
Quan amb els teus ulls obres la llum
Això tens, això sóc
De tant poc, alè immens

Perquè de nit caces estels
Enamorant dofins amb mirallets
Al matí t'entristeix veure
El teu sostre desert

Perquè a recer d'una gavina amiga
Escrius pel cel la llibertat del vol
Sents que aquest traç l'han esborrat
Dels carrers del teu món

Hi ha una aurora de geranis
En el ventre de la mar
Tens la vela blanca hissada
Fa tants segles

Perquè en el gest de l'univers
Aprens la frevolesa del teu cos
Oblides que l'univers és només si tu ets

Perquè sents com la vella dama dansa
Ets generós esperant l'últim pas
Sabent que només seràs en allò
Que els altres guardin de tu

Hi ha un volcà d'escuma blanca
Que als vaixells serveix de far
El nodreixen els teus somnis fa tants segles

Neixen els astres amb el primer
Batec del teu cor
Neixen les albes quan obres la llum
Amb els teus ulls
Neix la primavera per al goig
Del teu cos
Neixen les roses perquè els teus dits
Empaiten colors
Això tens, això sóc
Alè immens, i tan poc

Per si ve la nit al teu cor
Pots trobar estels en els ulls
Del carrer
Descobrir en la solitud
Que només ets si els altres poden ser
Aprendre a fer un niu amb les mans
Per unes mans sense gest
Ni escalfor
Saber dir adéu perquè és així
Com tu empenys el temps de l'avenir
Trobar en el coratge tendresa
I en la humilitat fermesa

Neixen els astres