Continúa después del anuncio

    Nin non, Maria,
    ma nina de cabells d'or.
    Nin non..., petita
    cançó del meu bressol.

    I mentre tu somnies
    la vida em duu de la mà,
    però, quan soneta tinga,
    vindré al teu costat.

    I si mai el fred
    d'un matí d'hivern
    t'acarona els llençols,
    buscaré a llevant
    el sol més radiant
    perquè escalfi el teu cos.

    Continúa después del anuncio

    El gran lledoner
    guardarà fullam
    perquè hi dormin ocells.
    Si et desvetlla un joc,
    omplirem d'estels
    el teu sostre immens.

    Nin non..., Maria,
    ma nina de cabells d'or,
    que, quan soneta tinga,
    vindré al teu bressol.

    Dels tirabuixons,
    te n'he de penjar estels
    perquè encisis els déus,
    i així engelosir
    un dimoni expert
    que et proposi els inferns.

    Que sovint el cel
    és tirant a fred
    per als teus somnis d'infant.
    I cal escalfar
    l'àvid pensament
    amb calderes roents.

    Adéu..., Maria,
    la vida em duu de la mà,
    però, quan soneta tinga,
    vindré al teu costat.

    Información de la canción

    Composición:

    ¿Los datos están equivocados?

    Enviar revisión

    Canciones relacionadas