A la taverna del mar

Am
A la taverna del Mar hi seu un vell

F                 C
amb el cap blanquinós, deixat anar;

Am               G                
té el diari al davant perquè ningú
 F             C   E7
 no li fa companyia.

Am
Sap el menyspreu que els ulls tenen 
pel seu cos,

F                     C
sap que el temps ha passat sense cap
 goig,

Am              G                
que ja no pot donar l’antiga 
F               C           E7
frescor d’aquella bellesa que tenia.

Continúa después del anuncio
Am       E7               Am     
És vell, prou que ho sap; és 
  E7
vell, prou que ho nota.
Am       E7          Am    
És vell, prou que ho sent cada 
       E7
instant que plora.
C        G           C          
És vell, i té temps, massa temps
      G
 per a veure-ho.
Am   E7       Am         E7
Era, era quan era ahir encara.
C    G        C          E7
Era, era quan era ahir encara.


I se’n recorda del seny, el 
mentider,
com el seny que li va fer aquest 
infern
quan a cada desig li deia "demà 
tindràs temps encara".

I fa memòria del plaer que va 
frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa 
escarni del cos llaurat pels anys.

És vell, prou que ho sap; és vell, 
prou que ho nota.
És vell, prou que ho sent cada 
instant que plora.
És vell, i té temps, massa temps per
 a veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.
Era, era quan era ahir encara.

Am
A la taverna del Mar hi seu un vell
F                 C
que, de tant recordar, tant somniar,
Am              Em            F 
s’ha quedat adormit damunt la 
               C   E7  Am
taula, damunt la taula.