Criatura Dolcíssima

G           D7           G    D7
Criatura dolcíssima, que fores
G            D7                G 
la sola riba forta, un deix 
  G7
d’idea,
C                   D7         G
la mà que entre les meues 
      G   7
perdurava!
C                   D7         G
la mà que entre les meues 
      D  7
perdurava!


G              D7          G    D7
No sé si m’estimaves: t’estimava
G          D7               G   G7
i això era tot, i això era prou,
Continues after the ad
Remove ads
C                      D7        
i els nostres cossos obraven en 
     G      G7
llur glòria
C                      D7        
i els nostres cossos obraven en 
     G
llur glòria

Em                            B7
Érem hostes del bes i la insistència
Em            A7          D7
i et sabia ma carn meravellada
C              D7           G   
i argument negador de la 
     G7
nostàlgia

C              D7           G   
i argument negador de la 
     D7
nostàlgia.

Tenies dènou anys, i a punt la joia,
I esperança de mi en les teues 
galtes,
Jo t’intentava noms i altres 
carícies.

Vindrà l’hora de vore dins els 
versos
I algú dirà de mi: heus ací un home
Que moria allarat en clars abismes.

Però no hi trobaran ta pau, tos 
muscles,
La teua olor completa penetrant-me?
No hi llegiran ton nom amb un bell 
pànic?