I si canto trist

Am              Em               
Jo no estimo la por, ni la vull 
     Am
per a demà,
                  Em               
no la vull per a avui, ni tampoc 
      Am
com a record;
                    Em
que m'agrada els somrís
                    Am
d'un infant vora el mar
                       G  
i els seus ulls com un ram 
                   D
d'il.lusions esclatant.

     Am
I si canto trist
     G       Em
és perquè no puc
Continúa después del anuncio
    D
esborrar la por
           Am     E   Am
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com
 a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor 
que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé 
que han callat
tantes boques, tants clams, dient la
 veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.