Una finestra al mar

F#m   7
Jugar amb l’atzar quan pinta
B7  E  E6  E  E6
el Blau dels blaus amb crestes 
blanques

Una finestra al mar i aquella xarxa
per llençar-la als estels dels 
sentiments que hem perdut
i no poder salpar mai més
per un embruix i una aigua clara.

D  A  D  A
Què deu ser de l’Antonia que a 
Xefalú té casa,
C  G   C  G
va obrir les seves portes a cinc 
infants d´Albània
Bb  F  Bb  F
com una antiga deessa que encara 
creu amb l´ara.
F#  B  B7
Els pescadors l’estimen i li deixen 
les xarxes

Continúa después del anuncio
amb mirallets de plata.

Una finestra al mar i perdre 
l’àncora
i enderrocar tants fars i abjurar 
dels astres... amb tu
per fer del nostre demà
el fruit d’un art imprevisible.

Una finestra al mar petita i blanca
que ens obligui a somiar enllà dels 
nostres absurds,
enllà d´aquest jo petit
que ens omple el cor però buida 
l´ànima.

Què deu pensar en Samir dalt del 
minaret de Tànger,
els peus damunt la misèria i els 
ulls somiant Espanya,
despullarà el seu cos tan bell i el 
llençarà a les aigües.
Déus facin que amb la força d’enyors
 i de nostàlgies
pugui ormejar una barca...

Una finestra al mar perquè l’habitin
els teus ulls inventant espais i 
límits de llum
mentre un nen s’endormisca
tot sentint com la Nena canta.

Què se n’ha fet d’en Ianis que va 
marxar d´Icària
per anar a la plaça Omònia i comprar
 una maragda
tant temps, tantes pregàries i no ha
 tornat encara,
presoner d’un cos insospitat,
d’un desig que no esperava...

Una finestra al mar, una mirada,
una olivera en pau tot just a 
l’angle,
una finestra al mar petita i blanca
que ens obligui a somiar...