BBVA

A   E   A

A                             
Som a la carretera de Manresa a 
    E
Berga
      A                          
en un cotxe resplendent que corre 
  E
massa.
       A            B     G#m    
Han trobat a la guantera algun CD
       C#m
 acceptable;
    D               B             
és dimecres, de matinada, i els 
           E
dos fugitius canten.

A   E   A

A                              E
Creuen per Molló i en una clariana
       A                           
ell l'abraça com un nen i s'adorm a
    E
 l'acte.
    A                  B          
El sol va encenent el bosc i ella 
G#m            C#m
lluita amb les imatges:
       D               B      
Un caixer fent-se el valent, un 
                E
revòlver disparant-se.

A   E   A

A                                 
Compren la moto a un pagès pel 
      E
preu de quatre
      A                       E
i acceleren entre vinyes solitàries.
      A           B         G#m  
Al semàfor d'Estagel els saluden 
       C#m
uns gendarmes,
Continúa después del anuncio
            D              B   
però a la ràdio no diuen res, no 
                       E
s'està seguint cap rastre.

A                                 
Ell s'afaita el cap, ella es posa 
   E
morena.
     A                           
Els dies passen lents, a la tarda 
     E
passegen.
      A         B            G#m 
Ell juga a frontó amb un 
          C#m
empresari en hores baixes,
     D                 B          
ella es tanca al bungalou i a la 
              E
nit fingeix orgasmes.

    A                              
Que bo és sortir al carrer, que et 
        E
toqui l'aire!
     A                    E
Són dos enamorats tan adorables!
     A           B          G#m  
Ell parla del futur i es projecta
       C#m
 sense xarxa
          D             B         
i el paradís comença en una 
          E
pizzeria de Lausana.

A
I quin riure els noms dels 
passaports, ell els
E
diu en veu alta.
A                              E
Potser semblarà més francès, diu, 
traient-se la barba!.
      A                 B       
Ella respon com pot i plora rere
G#m          C#m
 la porta tancada:
       D               B          
«Així no podré, amor meu, no a 
        E
costa dels altres».


E  A   B    E
Naranara......

E  A   B    E
Naranara......

A                                 
I, en fi, ell ha passat el 
       E
trajecte a coberta,

A                             
ja veu el blau marí de la terra 
           E
promesa,
         A          B        
però per ella no patiu, que al 
      G#m               C#m
calabós hi ha trobat calma:
       D         B                
S'ha fet a la foscor i ha posat 
         E
nom a les rates.

         A          B             
I ha trobat un nom bonic per a 
   E
cada rata.


E  A   B    E
Naranara......

E  A   B    E
Naranara......