Benvolgut

Benvolgut, permet-me suposar
Que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial
Més o menys, així com jo, estàs assabentat
De la meva existència, de les coses que faig
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit
Vostres són les promeses que ningú ja complirà
Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
I alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny
Benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
I en aquella foto antiga oblidada en un calaix
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat
Tu assenyales l'absis romànic d'una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
Estem esperant

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer
I m'ho imagino -o ho intento- i t'asseguro que comprenc
Que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
Quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps
Que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
I vas veient coses pel món que t'estan agradant tant
I agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors
En cada intuïció fugaç d'una vida millor
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar
Amagat en no sé què és, però, nena, no puc respirar
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
El meu amor, la meva sort, les meves mans
O el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
Que estava esperant

Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat
Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant
No haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig
Que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec
Faré d'home seriós, esperaré darrere dret
Mentre tu li fas brometa: Veig que ara els busques alts
Mentre tu et reivindiques com molt més elegant
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t'ha vist vell
I, pas a pas, ja estaràs tan lluny
Com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul
Arrambant-la contra els arbres del costat d'un institut
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat
Si entre els matolls, sortim tu i jo dient
Ei, aquí els senyors, estem esperant
Xicots, aneu fent lloc
Que estem esperant