Captatio Benevolentiae

F Dm Bb C C7
F Dm Bb C C7

F
Provem d'encaixar en escenes 
boniques,
    Dm
En ports de diumenge farcits de 
gavines,
     Bb
En grans sobretaules on els avis 
canten,
    C                    C7
En nits vora el foc abraçats a una 
manta.
     F
Es tracta de ser els simpàtics del 
barri,
         Dm
Els que ballen I ballen fins que els
 músics parin
  Bb
I irrompre arrogants lluint les 
millors gales
    C                    C7
En discos amb dones amb feines 
estables


       Bb              F
I a vegades ens en sortim,
       Bb              F
I a vegades ens en sortim
        Dm              C         
I, a vegades, una tonteria de 
         Bb                 F
sobte ens indica que ens en sortim.
        Dm              C         
I, a vegades, una carambola de 
          Bb                 
sobte ens demostra que ens en 
  F
sortim.


Continúa después del anuncio
Eliminar anuncios
F
Busquem quedar bé en el retaule 
magnífic
       Dm
dels que van pel món amb posat 
monolític
     Bb
i afronten la vida mirant-la a la 
cara
      C                       C7
i un dia, contents, compren flors a 
sa mare.
      F
Intentem trampejar per ser persones 
dignes,
    Dm
el pare modèlic que volen les 
filles,
    Bb
el de la veu greu, el de la mà 
forta,
     C                      C7
que paga un vermut i que arregla una
 porta.
       F
I després tancar els ulls i sentir 
el món en calma
   Dm
i dos ocellets fent piu-piu dalt 
d'un arbre
   Bb
havent enllestit un gran epitafi
       C                  C7
que arranqui somriures a tots els 
que passin.


       Bb              F
I a vegades ens en sortim,
       Bb              F
I a vegades ens en sortim
        Dm              C         
I, a vegades, una tonteria de 
         Bb                 F
sobte ens indica que ens en sortim.
        Dm              C         
I, a vegades, una carambola de 
          Bb                 
sobte ens demostra que ens en 
  F
sortim.

[Instrumental]
F Dm Bb C C7
F Dm Bb C C7


       Bb              F
I a vegades ens en sortim,
       Bb              F
I a vegades ens en sortim
        Dm              C         
I, a vegades, una tonteria de 
         Bb                 F
sobte ens indica que ens en sortim.
        Dm                    C
I, a vegades, se'ns baixa la verge i
              Bb              
de sobte ens revela que ens en 
     F
sortim.
        Dm                   C    
I, a vegades, contra tot pronòstic
               Bb
 una gran bestiesa
             F
capgira tot el que crèiem lògic,
     Dm
tot fent evident,
     C
que per un moment,
Bb         F
ens en sortim.