Flor Groga

A
                               E
Ja sabem com t’agrada aixecar el 
braç
       A                    D
i calcular el pol d’on ve el vent,
          A                 E
ja hem gaudit de l’estil que 
exhibeixes
                   D               
quan marxes corrents.
  A

Ja hem entès que ets una ànima 
      E
errant
                     A             
que abandona les cases quan tothom 
      D
dorm,
         A                         E
que t’agrada menjar quan hi ha gana
                D                 A
i dormir si ve son.

       D
Però pensa’t-ho bé que després, tard
 o d’hora,
                      A
sempre arriba el moment
      D                    A   
quan s’obre com una flor rara el 
              E
penediment
     D
i entens, com si totes les bruixes 
del món
                              A
coincidissin llegint-te el futur,
         D
que és cosa de temps que et 
sorprenguis
Continúa después del anuncio
Eliminar anuncios
                     E
pensant que ho tenies,
                   A
que jo creia en tu.

                              E
Ja sabem que tres mil aventures
              A                 
bateguen rabioses lluny d’aquest 
       D
racó,
            A                      E
que els guerrers s’avorreixen si no
D                 A
hi ha una mica d’acció.
                                 E
Ja hem previst que només moriràs si 
algú et clava
      A                   D
una daga daurada en el cor
              A                 E
i que on t’enterri una bona gent
                       D           
hi creixerà un roure fort.
      A


      D
I és quasi entranyable que oblidis 
tan ràpid
                            A
que sempre arriba el moment
       D                    A     
quan s’obre com una flor groga el 
            E
penediment.
      D
Si ho saps com si totes les bruixes 
del món
                              A
t’estiguessin llençant un conjur,
      D
una rima ancestral que et farà
                      E
recordar que ho tenies,
                  A
que jo creia en tu.

          D
Si em llevés i fos rei, reuniria les
 Corts
                            A
per incloure en el codi penal
              D                    
que es prohibeixi a la gent ‘nar 
    A
pel món
                     E             
buscant res que no pugui anomenar.
   A

         D
Que la por estaria allà però, 
potser, per variar,
                            E
aprendríem a passar-la junts
            D
i no et veuria mai més explicant-me 
que bé
                     E
estaves quan ho tenies,
                    A
quan jo creia en tu.