La bola de cristall

D
Mira,
               G         A        D
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
               G         A        D
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
               G         A        G
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la.
    Em7                  A        D
I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets!
    G                A            D
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.

D
Mira,
               G         A        D
tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia,
                        G     A               D
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
Continúa después del anuncio
               G                 A        G
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes.
    Em7                  A        D
I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc!
    G                A            D
No sou realment la vida que ens hem perdut”.

D
Mira,
               G         A        D
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
               G         A        D
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.
                      G         A        G
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
    Em7                  A        D
I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!
      G               A            D
I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.

D
Mira
                   G         A        D
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
               G         A        D
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
                   G         A        G
“Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?”
    Em7                  A        D
I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès!
      G               A            D
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”